24. Els israelites van matar tots els homes d’Ai que havien sortit de la ciutat cap al desert per perseguir-los. Tots van morir a tall d’espasa; no en quedà ni un. Acabat els israelites se’n tornaren cap a Ai per exterminar la gent que hi quedava.
25. Aquell dia va haver-hi dotze mil morts entre homes i dones: tota la població d’Ai.
26. Josuè va mantenir el seu dard apuntat en direcció d’Ai, fins que van ser exterminats tots els habitants d’aquella ciutat.
27. Però, segons l’ordre que ell mateix havia rebut del Senyor, els israelites es quedaren el bestiar i la resta del botí.
28. Josuè, doncs, va incendiar Ai i la convertí en una ruïna per sempre més, en un tossal desolat, fins al dia d’avui.
29. Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins al vespre. A posta de sol, féu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.
30. Josuè va dedicar un altar al Senyor, Déu d’Israel, a la muntanya d’Ebal.
31. El va construir amb pedres intactes, no treballades amb eines de ferro, tal com Moisès, servent del Senyor, havia manat als israelites. Així està escrit en el llibre de la Llei de Moisès. En aquell altar van oferir al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió.
32. Allà mateix, Josuè va fer escriure sobre unes pedres una còpia de la Llei que Moisès havia escrit en presència dels israelites.
33. Tot el poble d’Israel amb els seus ancians, els seus capdavanters i els seus jutges, eren allà a cada banda de l’arca, en presència dels sacerdots levites que portaven l’arca de l’aliança del Senyor. Hi eren tant els immigrants estrangers com els nascuts israelites, la meitat al peu de la muntanya de Garizim i l’altra meitat al peu de la muntanya d’Ebal. Era així com Moisès, servent del Senyor, havia manat en altre temps a Josuè que beneís el poble d’Israel.
34. Després Josuè va llegir tot el llibre de la Llei, amb les benediccions i malediccions que hi ha escrites.
35. No va ometre la lectura de cap dels preceptes de Moisès; els llegí tots davant l’assemblea del poble d’Israel i davant les dones, les criatures i els estrangers que residien entre els israelites.