20. Acan li respongué:– És veritat, sóc jo qui ha pecat contra el Senyor, Déu d’Israel.
21. Vaig veure entre el botí un magnífic mantell de Xinar, dos-cents sicles de plata i un lingot d’or de vora mig quilo de pes, i, encegat, ho vaig agafar. Ho trobareu enterrat al mig de la meva tenda, amb la plata a sota de tot.
22. Josuè va manar que uns homes anessin corrents a la tenda d’Acan: van trobar-ho tot amagat allí, amb les peces de plata a sota.
23. Ho van agafar i van portar-ho a Josuè i als israelites, que ho dipositaren davant el Senyor.
24. Llavors Josuè, acompanyat de tot Israel, va endur-se Acan, besnét de Zèrah, i també la plata, el mantell i el lingot d’or, els seus fills i filles, el seu bou, el seu ase, els seus ramats, la seva tenda i tots els altres béns. Els va portar fins a la vall d’Acor.
25. Josuè digué a Acan:– Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et faci desgraciat avui mateix!Llavors tot Israel el va apedregar. Van cremar els seus béns i els cobriren de pedres.
26. El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. Per aquest fet, l’indret s’anomena vall d’Acor. Així s’apaivagà l’enuig del Senyor.