14. Demà al matí, presenteu-vos per tribus. La tribu que jo, el Senyor, designaré, que s’acosti per clans; i el clan que jo designaré, que s’acosti per famílies. Finalment, que s’acostin un per un els homes de la família designada.
15. A l’home trobat culpable de posseir algun objecte consagrat a l’extermini, cremeu-lo amb tots els seus béns, perquè ha violat l’aliança del Senyor i ha comès una infàmia mai vista a Israel.”
16. L’endemà, de bon matí, Josuè va fer venir els israelites per tribus, i sortí designada la tribu de Judà.
17. Va fer venir després els clans de la tribu de Judà, i sortí designat el clan de Zèrah. Va fer venir les famílies del clan de Zèrah, i la sort designà la de Zabdí.
18. Va fer venir els homes de la família de Zabdí, i la sort va recaure sobre Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà.
19. Llavors Josuè li va dir:– Fill meu, dóna glòria al Senyor, Déu d’Israel, i reconeix l’honor que li deus. Explica’m el que has fet, no m’amaguis res.
20. Acan li respongué:– És veritat, sóc jo qui ha pecat contra el Senyor, Déu d’Israel.
21. Vaig veure entre el botí un magnífic mantell de Xinar, dos-cents sicles de plata i un lingot d’or de vora mig quilo de pes, i, encegat, ho vaig agafar. Ho trobareu enterrat al mig de la meva tenda, amb la plata a sota de tot.
22. Josuè va manar que uns homes anessin corrents a la tenda d’Acan: van trobar-ho tot amagat allí, amb les peces de plata a sota.
23. Ho van agafar i van portar-ho a Josuè i als israelites, que ho dipositaren davant el Senyor.
24. Llavors Josuè, acompanyat de tot Israel, va endur-se Acan, besnét de Zèrah, i també la plata, el mantell i el lingot d’or, els seus fills i filles, el seu bou, el seu ase, els seus ramats, la seva tenda i tots els altres béns. Els va portar fins a la vall d’Acor.
25. Josuè digué a Acan:– Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et faci desgraciat avui mateix!Llavors tot Israel el va apedregar. Van cremar els seus béns i els cobriren de pedres.
26. El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. Per aquest fet, l’indret s’anomena vall d’Acor. Així s’apaivagà l’enuig del Senyor.