25. Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor. Li donà unes lleis i unes prescripcions,
26. i les va escriure en el llibre de la Llei de Déu. Després va prendre una gran pedra i la plantà sota l’alzina del santuari del Senyor.
27. Llavors digué a tot el poble:– Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu.
28. Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se’n tornà a la seva heretat.
29. Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys;
30. fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.
31. Els israelites van ser fidels al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells coneixien les meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel.
32. Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.
33. També va morir Eleazar, fill d’Aaron. Fou enterrat a Guibà de Pinhàs, població que Pinhàs, fill d’Eleazar, havia rebut a les muntanyes d’Efraïm.