9. El Senyor ha desposseït davant vostre nacions grans i poderoses i, fins avui, ningú no us ha pogut resistir.
10. Un de sol entre vosaltres en perseguia mil, perquè el Senyor, el vostre Déu, combatia a favor vostre, tal com us havia promès.
11. Sigueu constants a estimar el Senyor, el vostre Déu.
12. Però si us apartàveu d’ell i us uníeu amb els pobles que encara queden enmig vostre, si hi contrèieu matrimoni i us hi emparentàveu,
13. sapigueu de cert que el Senyor, el vostre Déu, no continuarà desposseint-los davant vostre. Seran per a vosaltres un llaç i un parany, fuets que us assotaran a l’esquena i espines clavades als ulls. Així acabareu desapareixent d’aquesta terra excel·lent que us ha donat el Senyor, el vostre Déu.
14. Pel que fa a mi, ja estic a punt d’anar-me’n pel camí de tothom. Ara, vosaltres, reconeixeu amb tot el cor i amb tota l’ànima que cap de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, us havia fet no ha deixat de complir-se. Totes s’han realitzat. No n’hi ha cap que no s’hagi complert.