13. A més, van enviar Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, al país de Galaad per parlar a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès.
14. L’acompanyaven deu dels principals del poble, un per cada tribu d’Israel; eren els caps dels llinatges dels clans d’Israel.
15. Anaren al país de Galaad a trobar les tribus de Rubèn i de Gad i la meitat de la tribu de Manassès, i els van dir:
16. – Això us diu tota la comunitat del Senyor: “Per què heu pecat contra el Déu d’Israel, apartant-vos avui del Senyor? Aixecant el vostre propi altar, vosaltres us rebel·leu contra el Senyor!
17. Que no en tenim prou amb el crim de Peor? Encara avui no n’estem purificats, malgrat el càstig que va caure sobre la comunitat del Senyor.
18. Avui vosaltres us heu apartat del Senyor. I si avui vosaltres us rebel·leu contra ell, demà ell s’indignarà contra tota la comunitat d’Israel.
19. Així, doncs, si creieu que el vostre territori no és prou pur, passeu al país de l’heretat del Senyor, allà on hi ha el seu tabernacle, i ocupeu una possessió entre nosaltres. Però, sobretot, no us rebel·leu contra el Senyor ni contra nosaltres, aixecant un altar rival de l’altar del Senyor, el nostre Déu.
20. Quan Acan, fill de Zèrah, va cometre un pecat greu reservant-se allò que estava consagrat a l’extermini, tota la comunitat d’Israel va sofrir la indignació de Déu. I Acan no va ser l’únic a morir pel seu crim!”
21. Els rubenites, els gadites i els de la meitat de la tribu de Manassès respongueren als caps dels clans d’Israel:
22. – El Senyor és el Déu dels déus; el Senyor és el Déu dels déus. Ell sap prou bé què volem i cal que Israel també ho sàpiga. Si volíem revoltar-nos o pecar contra el Senyor, que no ens perdoni.
23. Si hem aixecat un altar per apartar-nos del Senyor i per oferir-hi holocaustos, ofrenes i sacrificis de comunió, que el Senyor mateix ens en demani comptes.
24. Però, ben al contrari, nosaltres ho hem fet preocupats que el dia de demà els vostres fills poguessin dir als nostres: “Què hi teniu a veure, vosaltres, amb el Senyor, Déu d’Israel?
25. Gent de Rubèn i de Gad, és el Senyor mateix qui ha posat el Jordà com a frontera entre nosaltres i vosaltres; així, doncs, no teniu part en el Senyor.” D’aquesta manera els vostres fills farien que els nostres deixessin de venerar el Senyor.