5. D’aquesta manera els israelites van repartir el país, sempre d’acord amb l’ordre que el Senyor havia donat a Moisès.
6. Un dia, alguns de la tribu de Judà anaren a Guilgal a trobar Josuè. Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, li digué:– Tu saps prou bé què va dir el Senyor a Moisès, l’home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea.
7. Jo tenia quaranta anys quan Moisès, ser-vent del Senyor, m’envià des de CadeixBarnea a explorar aquest país. Quan vaig tornar, el vaig informar amb tota sinceritat.
8. Però els germans que m’havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu.
9. Aquell dia, Moisès em va jurar que la terra que havien trepitjat els meus peus seria la meva heretat i la dels meus descendents per sempre, perquè m’havia mantingut fidel al Senyor, el meu Déu.
10. Ja fa quaranta-cinc anys que el Senyor va dir això a Moisès, quan Israel feia camí pel desert, i el Senyor m’ha conservat la vida, tal com va prometre. Ara ja he complert vuitanta-cinc anys,
11. però encara em sento tan fort com quan Moisès m’encarregà aquella missió, prou fort per a anar a la guerra i combatre.
12. Ara, doncs, dóna’m aquella muntanya que aleshores em va prometre el Senyor. Tu mateix vas sentir aleshores que allà hi habiten els anaquites en ciutats grans i fortificades. Tant de bo que el Senyor estigui amb mi, i jo aconsegueixi d’expulsar-los, tal com ell va dir.
13. Llavors Josuè va beneir Caleb, fill de Jefunnè, i li donà Hebron en herència.
14. Per això Hebron pertany, encara avui, als descendents de Caleb, fill de Jefunnè, el quenizita, perquè Caleb s’havia mantingut fidel al Senyor, Déu d’Israel.
15. Antigament Hebron s’anomenava Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»): Arbà va ser el més famós dels anaquites.Finalment el país va reposar de la guerra.