6. El Senyor digué a Josuè:– No tinguis por d’ells. Demà, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d’Israel. Tallaràs els braons dels seus cavalls i cremaràs els seus carros de guerra.
7. Josuè i tot el seu exèrcit es van llançar per sorpresa damunt els enemics vora les aigües de Merom.
8. El Senyor els va fer caure en mans dels israelites, que els van derrotar i perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i, a l’est, fins a la vall de Mispà. La desfeta va ser tan gran que no hi deixaren cap supervivent.
9. Josuè va fer tal com el Senyor li havia ordenat: va tallar els braons dels cavalls de l’enemic i va cremar els seus carros de guerra.
10. Tornant de la batalla, Josuè es va apoderar d’Hassor, que antigament havia estat la capital de tots aquells reialmes. Va executar el seu rei
11. i consagrà a l’extermini tots els seus habitants passant-los a tall d’espasa. No en va deixar cap de viu, i calà foc a la ciutat.
12. Josuè s’apoderà de tots aquells reis i de totes les seves ciutats, i els consagrà tots a l’extermini, els reis i els habitants, passant-los a tall d’espasa, tal com havia manat Moisès, servent del Senyor.
13. Però Israel no va calar foc a cap de les ciutats edificades sobre els turons: Josuè només va fer incendiar Hassor.
14. Els israelites es repartiren el botí i el bestiar d’aquelles ciutats. Van passar, però, a tall d’espasa els seus habitants, fins a exterminar-los. No van deixar-hi cap supervivent.
15. Tal com el Senyor ho havia manat al seu servent Moisès, aquest ho va manar a Josuè, que va complir-ho tot exactament.