1. Quan Jabín, rei d’Hassor, es va assabentar de les victòries de Josuè, envià missatgers a Jobab, rei de Maron, i també al rei de Ximon, al rei d’Acxaf,
2. i als reis que dominaven la regió muntanyosa del nord, l’Arabà al sud del llac de Genesaret, i la Xefelà i les costes de Dor a l’oest.
3. Va establir contactes amb els cananeus de llevant i de ponent, amb els amorreus, els hitites, els perizites, els jebuseus de la Muntanya i els hivites que habitaven al peu de l’Hermon, a la regió de Mispà.
4. Aquests reis es mobilitzaren amb totes les seves tropes, un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora de la mar, amb molts carros i cavalls.
5. Tots ells es van aliar i anaren a acampar plegats vora les aigües de Merom, decidits a atacar els israelites.
6. El Senyor digué a Josuè:– No tinguis por d’ells. Demà, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d’Israel. Tallaràs els braons dels seus cavalls i cremaràs els seus carros de guerra.
7. Josuè i tot el seu exèrcit es van llançar per sorpresa damunt els enemics vora les aigües de Merom.
8. El Senyor els va fer caure en mans dels israelites, que els van derrotar i perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i, a l’est, fins a la vall de Mispà. La desfeta va ser tan gran que no hi deixaren cap supervivent.
9. Josuè va fer tal com el Senyor li havia ordenat: va tallar els braons dels cavalls de l’enemic i va cremar els seus carros de guerra.