11. A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel.
12. El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar:– Sol, detura’t a Gabaon!I tu, lluna, a la vall d’Aialon!
13. I el sol es deturà,i la lluna es va parar,mentre el poble castigava els enemics.Així ho diu el Llibre del Just.El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.
14. Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d’un home. I és que ell mateix combatia a favor d’Israel.
15. Després d’això, Josuè amb tots els israelites se’n tornà al campament de Guilgal.
16. Però els cinc reis havien fugit i s’havien amagat a la cova de Maquedà.
17. Quan van informar Josuè que els cinc reis s’havien refugiat a la cova,
18. Josuè va manar als seus homes:– Feu rodolar unes pedres ben grosses a l’entrada de la cova i poseu-hi una guàrdia,
19. però no us hi quedeu. Perseguiu els enemics, talleu-los la retirada i no els deixeu arribar a les seves ciutats. El Senyor, el vostre Déu, els posa a les vostres mans.