1. El rei de Jerusalem, AdoníSèdec, va saber que Josuè havia conquerit i arrasat Ai, i que havia tractat aquesta ciutat i el seu rei igual que Jericó i el seu rei. També va sentir a dir que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb els israelites i que ara vivien enmig d’ells.
2. Gabaon era una gran ciutat, tan important com una capital reial; era més gran que Ai, i tots els seus homes eren bons soldats. Els de Jerusalem, doncs, van sentir pànic,
3. i AdoníSèdec envià missatgers al rei d’Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia:
4. – Veniu a ajudar-me. Ataquem els de Gabaon, que han fet un tractat de pau amb Josuè i els israelites.
5. Els cinc reis amorreus de Jerusalem, d’Hebron, de Jarmut, de Laquix i d’Eglon es van aliar i es presentaren amb els seus exèrcits a Gabaon; la van assetjar i atacar.
6. Llavors els gabaonites enviaren missatgers a Josuè, que era acampat a Guilgal, per dir-li:– No ens deixis desemparats! Puja de pressa a salvar els teus servents. Ajuda’ns, perquè s’han aliat contra nosaltres tots els reis amorreus de la Muntanya.
7. Tot seguit, Josuè va pujar de Guilgal amb els seus millors guerrers i amb tot el seu exèrcit.
8. El Senyor li digué:– No tinguis por d’ells. Jo els poso a les teves mans. Cap d’ells no et podrà resistir.