6. Se li va acostar el capità i li va dir:– Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem.
7. Els mariners es van dir entre ells:– Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia.Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs.
8. Llavors li digueren:– Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on véns? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?
9. Jonàs respongué:– Sóc hebreu i adoro el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra.
10. I un cop Jonàs els va haver explicat que fugia de la presència del Senyor, el pànic s’apoderà d’aquells homes, que li digueren:– Com és que has fet això!
11. Mentrestant el mar s’enfurismava cada vegada més, i els mariners li van preguntar:– Què hem de fer amb tu perquè el mar es calmi?
12. Ell respongué:– Tireu-me al mar, i el mar es calmarà. Reconec que aquesta gran tempestat s’ha aixecat contra vosaltres per culpa meva.
13. Amb tot, els mariners es posaren a remar intentant de tornar a terra; però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més.
14. Llavors van pregar al Senyor:– Ah, Senyor, no ens enviïs la mort perquè ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d’un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols.
15. Els mariners, doncs, agafaren Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria.
16. Llavors es va apoderar d’aquells homes un gran respecte pel Senyor. Van oferir un sacrifici al Senyor i li feren prometences.