11. Mentrestant el mar s’enfurismava cada vegada més, i els mariners li van preguntar:– Què hem de fer amb tu perquè el mar es calmi?
12. Ell respongué:– Tireu-me al mar, i el mar es calmarà. Reconec que aquesta gran tempestat s’ha aixecat contra vosaltres per culpa meva.
13. Amb tot, els mariners es posaren a remar intentant de tornar a terra; però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més.
14. Llavors van pregar al Senyor:– Ah, Senyor, no ens enviïs la mort perquè ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d’un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols.
15. Els mariners, doncs, agafaren Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria.
16. Llavors es va apoderar d’aquells homes un gran respecte pel Senyor. Van oferir un sacrifici al Senyor i li feren prometences.