1. El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonàs, fill d’Amitai. Li digué:
2. – Vés a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat.
3. Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor.
4. Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir.
5. Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar.Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit.
6. Se li va acostar el capità i li va dir:– Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem.
7. Els mariners es van dir entre ells:– Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia.Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs.
8. Llavors li digueren:– Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on véns? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?