9. Feu una crida a les nacions:«Proclameu la guerra santa,prepareu els guerrers;que avancin tots els combatents.
10. De les relles forgeu-ne espases,de les falçs, llances.Que l’inútil digui: “Sóc un valent.”
11. Correu, veniu, pobles veïns,concentreu-vos aquí.»I tu, Senyor,fes-hi acudir els teus valents.
12. El Senyor diu:«Que les nacions es posin en marxacap a la vall de Josafat;allà m’asseuré per jutjartots els pobles veïns.
13. Empunyeu la falç,ja és el temps de segar;trepitgeu el raïm,que el cup n’és ple:les tines sobreïxen.És enorme, la maldat dels pobles!
14. Hi ha grans gentadesa la vall de la Sentència;perquè a la vall de la Sentènciaja arriba el dia del Senyor.
15. El sol i la lluna s’enfosqueixen,els estels perden l’esclat.
16. El Senyor rugeix des de Sió,bramula des de Jerusalem;cel i terra s’estremeixen,però el Senyorés un refugi per al seu poble,una ciutadella per als d’Israel.
17. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,el vostre Déu,jo que habito a Sió,la meva muntanya santa.Jerusalem serà una ciutat santa,i els estrangersno la profanaran mai més.
18. »Aquell dia el vi i la lletcorreran per les muntanyes,s’escolaran pels turons;tots els rierols de Judàportaran aigua.Del temple del Senyoren naixerà una fontque regarà la vall de Xitim.
19. Egipte es tornarà una terra erma,i Edom, una estepa deserta,per les violències comesescontra Judà,per la sang innocentvessada al país.
20. Però Judà i Jerusalemseran habitats per sempre,
21. i als qui han vessat la seva sangno els deixaré sense càstig.Jo, el Senyor, residiré a Sió.»