1. Toqueu el corn a Sió, doneu l’alarmaa la meva muntanya santa!Que tremolintots els habitants del país,perquè s’acosta,ja és a prop el dia del Senyor:
2. dia fosc i tenebrós,dia ennuvolat i negre.Un exèrcit potent, innombrable,despunta a l’horitzó,s’estén per les muntanyes.No se n’havia vist cap de semblantni se’n veurà mai més cap d’igual.
3. Tot just arriba,devora com el foc,i quan ha passat,encara crema com la flama.La terra, que era abans un paradís,s’ha convertit en un erm desolat.Res no s’escapa de les seves mans.
4. S’assembla a una càrregade cavalleria,avança al galop com els genets.
5. Eixorda com l’estrèpit dels carrosdamunt les carenes,com l’espetec d’herba ressecadevorada pel foc,com un exèrcit poderósa punt per a entrar en combat.
6. En veure’l, la gent s’estremeix,es torna blanca com la cera.
7. Escometen com soldats valents,com bons guerrersescalen les muralles.Van avançant arrenglerats,no se’n desvia cap ni un.
8. Ningú no destorba el company,tots avancen en filera.Sota una pluja de fletxes,es llancen sense desbandar-se.
9. Assalten la ciutat,corren per les muralles,s’enfilen per les cases,entren com lladres per les finestres.
10. Al seu embat trontolla la terrai el cel s’estremeix,el sol i la lluna s’apaguen,els estels perden l’esclat.
11. El Senyor, davant el seu exèrcit,fa sentir la seva veu.Les seves tropes són innombrables.Són irresistibles quan compleixenles seves ordres.Que n’és, de gran i terrible,el dia del Senyor!Qui podrà resistir-lo?
12. «Però ara –diu el Senyor–convertiu-vos a miamb tot el vostre cor,dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.Ho dic jo, el Senyor.»
13. Esquinceu-vos el cor,i no els vestits.Convertiu-vos al Senyor,el vostre Déu,que és compassiu i benigne,lent per al càstig i ric en l’amor,i que es desdiu de fer el mal.
14. Qui sap si se’n desdirài us deixarà encara una benedicció:vi i farina per a oferiral Senyor, Déu nostre!
15. Toqueu el corn a Sió,proclameu un dejuni,convoqueu l’assemblea,
16. reuniu el poble,aplegueu la comunitat,congregueu els vells,reuniu els nens i els infants de pit.Que els joves esposossurtin de la cambra nupcial.
17. Que els sacerdots,servidors del Senyor,plorin entre el vestíbul i l’altari diguin:«Perdona el teu poble, Senyor,no abandonis la teva heretata l’escarni,a les burles dels altres pobles,que diuen:“On és el vostre Déu?”»
18. El Senyor, encès de zel pel seu país,es compadeix del seu poble
19. i li respon: «Jo us enviarétant de blat i de vi, i tant d’oli,que en quedareu saciats,i ja no permetréque us escarneixin els altres pobles.
20. Allunyaré de vosaltresl’enemic del nordi l’esbandiré cap a les terres ermes;l’avantguarda cauràal mar de llevant,la rereguarda s’ofegaràal mar de ponent.Se sentiran el seu tuf i la seva fetor.Han fet massa desastres!»
21. No tingueu por, terres,alegreu-vos-en i celebreu-ho,perquè el Senyorfa grans meravelles.
22. No tingueu por, animals feréstecs:ja reverdeix l’herbei de l’estepa;els arbres donen fruit,ceps i figueres reparteixen riquesa.
23. Alegreu-vos, fills de Sió,celebreu el Senyor, el vostre Déu,que us dóna, com abans,pluges generoses,la pluja de tardori la pluja de primavera.
24. Les eres s’omplen de gra,els cups sobreïxen de most i d’oli.
25. El Senyor diu:«Us rescabalaré de les collitesdevorades per llagostes,saltamartins, llagosts i saltarel·les,aquest gran exèrcit que he enviatcontra vosaltres.
26. Menjareu fins a saciar-vosi lloareu el nom del Senyor,el vostre Déu,que ha obrat meravellesenmig vostre.El meu pobleno haurà d’abaixar el cap.
27. Llavors sabreuque jo sóc present a Israel,que jo, i ningú més,sóc el Senyor, el vostre Déu.El meu pobleno haurà d’abaixar el cap.»