17. Ell, que seu enmig de la tempesta,em llança per terrai m’omple de ferides sense cap motiu.
18. No em deixa ni respirar,i encara em sadolla d’amargor.
19. ¿Recorreré a la força? Ell la té tota!¿El convocaré a judici? Qui el citarà!
20. Sóc just, i la meva boca em condemna;ell em declara culpable, malgrat que sóc innocent.
21. Però, ¿sóc innocent? Ni jo mateix no ho sé!La vida em fa fàstic.
22. Hi ha un sol camí, per més que jo parli:ell aniquila tant culpables com innocents.
23. Quan un flagell causa la mort,ell encara es riu de la desgràcia dels innocents.
24. Ell tapa els ulls dels jutgesquan un país cau en mans d’un dictador.¿Qui ho fa, doncs, sinó ell?
25. Els meus dies corren més que els missatgers,fugen sense conèixer la felicitat.
26. Passen llampant com les barques de papir,com una àguila que es llança sobre la presa.
27. Si em dic: «Oblidaré la tristesa,canviaré d’aspecte i faré cara alegre»,
28. ja veig venir nous dolors:sé que no em declararà innocent.