7. Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf;els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.
8. Si tu em mires, no em veuràs;posaràs els ulls en mi i no hi seré.
9. Com un núvol que passa i es desfà,així és qui baixa al país dels morts: ja no en puja!
10. No torna altra vegada a casa seva,no el veuran mai més els seus.
11. Però ara jo no vull callar.Amb l’esperit afligit,amb el cor ple d’angoixa,parlaré per queixar-me.
12. ¿És que sóc l’Oceà o el Drac de la marperquè em posis una guàrdia?
13. Si em dic: «El llit m’alleujarà,el son em donarà ànims»,
14. tu m’aterreixes amb somnis,m’esveres amb visions nocturnes.
15. Valdria més que m’escanyessis!M’estimo més la mort que els propis ossos.
16. N’estic tip, no he de viure pas per sempre.Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf.
17. Què és l’home perquè en facis tant de casi no el perdis mai de vista,