Antic Testament

Nou Testament

Job 7:6-14 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

6. Els meus dies passen volant,més ràpids que la llançadora,i no em queda gens de fil;se m’ha acabat l’esperança.

7. Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf;els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.

8. Si tu em mires, no em veuràs;posaràs els ulls en mi i no hi seré.

9. Com un núvol que passa i es desfà,així és qui baixa al país dels morts: ja no en puja!

10. No torna altra vegada a casa seva,no el veuran mai més els seus.

11. Però ara jo no vull callar.Amb l’esperit afligit,amb el cor ple d’angoixa,parlaré per queixar-me.

12. ¿És que sóc l’Oceà o el Drac de la marperquè em posis una guàrdia?

13. Si em dic: «El llit m’alleujarà,el son em donarà ànims»,

14. tu m’aterreixes amb somnis,m’esveres amb visions nocturnes.

Llegir capítol complet Job 7