4. Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta:Quan em llevaré?La nit es fa llarga,el neguit m’omple fins que neix l’albada.
5. La meva carn, plena de cucs, és una crosta terrosa,la pell se’m clivella i supura.
6. Els meus dies passen volant,més ràpids que la llançadora,i no em queda gens de fil;se m’ha acabat l’esperança.
7. Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf;els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.
8. Si tu em mires, no em veuràs;posaràs els ulls en mi i no hi seré.
9. Com un núvol que passa i es desfà,així és qui baixa al país dels morts: ja no en puja!
10. No torna altra vegada a casa seva,no el veuran mai més els seus.
11. Però ara jo no vull callar.Amb l’esperit afligit,amb el cor ple d’angoixa,parlaré per queixar-me.