1. L’home, a la terra, ¿no treballa de valent?¿No viu els seus dies sota el jou?
2. Es deleix per l’ombra igual que un esclau,espera el seu sou com un jornaler.
3. També a mi m’ha tocat de passar el temps inútilment;la paga que rebo són les nits en blanc.
4. Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta:Quan em llevaré?La nit es fa llarga,el neguit m’omple fins que neix l’albada.
5. La meva carn, plena de cucs, és una crosta terrosa,la pell se’m clivella i supura.
6. Els meus dies passen volant,més ràpids que la llançadora,i no em queda gens de fil;se m’ha acabat l’esperança.