8. Tant de bo que es complís el meu preci Déu satisfés el meu desig:
9. que es decidís a esclafar-me,que estengués la mà i em tallés la vida!
10. Seria, si més no, el meu consol,el final del dolor implacable,i jo no hauria renegat de les paraules del Déu sant.
11. Quina força em queda per a continuar esperant?Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar?
12. ¿Tinc la força de les roques?¿Són de bronze els meus braços?
13. No, no tinc qui m’ajudi,he perdut tota sortida.
14. El qui és abandonat pel seu proïsmes’aparta del temor del Totpoderós.
15. Els meus germans són traïdors com un torrent,com el llit de les rieres que es desborden.
16. El glaç, fonent-se, les omple fins a dalt,la neu les engrosseix fins que sobreïxen.
17. Però, quan ja no plou, s’estronquen,la secada d’estiu eixuga el seu llit;
18. les marques del seu curs es dispersen,s’endinsen en el desert i s’esborren.
19. Se les miraven les caravanes de Temà,hi confiaven els combois de Saba: