2. Tant de bo que es poguessin pesarla meva ràbia i el meu infortunii els posessin plegats a les balances!
3. Serien més feixucs que la sorra de la mar.Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules.
4. Tinc clavades les fletxes del Totpoderósi el meu esperit en xucla el verí.Els terrors de Déu m’encerclen,disposats en ordre de batalla.
5. ¿Brama l’ase vora l’herba tendra?¿Mugeix el bou davant el seu farratge?
6. ¿Es pot menjar sense sal una vianda?¿Qui es beuria de gust una clara d’ou?
7. Jo no vull ni tocar la meva pena,aquest menjar meu repugnant.
8. Tant de bo que es complís el meu preci Déu satisfés el meu desig:
9. que es decidís a esclafar-me,que estengués la mà i em tallés la vida!