17. Però, quan ja no plou, s’estronquen,la secada d’estiu eixuga el seu llit;
18. les marques del seu curs es dispersen,s’endinsen en el desert i s’esborren.
19. Se les miraven les caravanes de Temà,hi confiaven els combois de Saba:
20. han avançat, encegats per l’esperança,arriben fins allí i es troben defraudats.
21. ¿No sou també així vosaltres?Veieu el meu desastre i teniu por.
22. ¿Us he demanat res?No us he pas dit que fóssiu generosos,
23. que em traguéssiu de la mà de l’opressoro em redimíssiu del poder dels usurers.
24. Aclariu-me les coses i callaré.Si he fallat, mostreu-me en què.
25. Les paraules justes tenen molta força,però els vostres arguments, què poden demostrar?
26. ¿Preteneu de criticar les meves les paraules?Les paraules del desesperat se les emporta el vent.