16. El glaç, fonent-se, les omple fins a dalt,la neu les engrosseix fins que sobreïxen.
17. Però, quan ja no plou, s’estronquen,la secada d’estiu eixuga el seu llit;
18. les marques del seu curs es dispersen,s’endinsen en el desert i s’esborren.
19. Se les miraven les caravanes de Temà,hi confiaven els combois de Saba:
20. han avançat, encegats per l’esperança,arriben fins allí i es troben defraudats.
21. ¿No sou també així vosaltres?Veieu el meu desastre i teniu por.
22. ¿Us he demanat res?No us he pas dit que fóssiu generosos,