1. Job va replicar:
2. Tant de bo que es poguessin pesarla meva ràbia i el meu infortunii els posessin plegats a les balances!
3. Serien més feixucs que la sorra de la mar.Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules.
4. Tinc clavades les fletxes del Totpoderósi el meu esperit en xucla el verí.Els terrors de Déu m’encerclen,disposats en ordre de batalla.
5. ¿Brama l’ase vora l’herba tendra?¿Mugeix el bou davant el seu farratge?
6. ¿Es pot menjar sense sal una vianda?¿Qui es beuria de gust una clara d’ou?
7. Jo no vull ni tocar la meva pena,aquest menjar meu repugnant.
8. Tant de bo que es complís el meu preci Déu satisfés el meu desig:
9. que es decidís a esclafar-me,que estengués la mà i em tallés la vida!
10. Seria, si més no, el meu consol,el final del dolor implacable,i jo no hauria renegat de les paraules del Déu sant.
11. Quina força em queda per a continuar esperant?Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar?
12. ¿Tinc la força de les roques?¿Són de bronze els meus braços?