Antic Testament

Nou Testament

Job 41:8-25 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

8. tan compactes l’un amb l’altreque ni l’aire no hi passaria.

9. S’ajusten tots entre ells,formen un bloc sense esquerdes.

10. Els seus esternuts són cascades lluminoses,els seus ulls, pupil·les de l’aurora;

11. del seu musell en surten flamarades,en brollen espurnes de foc.

12. Pels narius escup una fumada,com l’olla que arrenca el bull.

13. El seu alè encén les brases,surt foc del seu musell.

14. En el coll hi té la força,i davant d’ell, l’esglai tremola.

15. Té la carn del cos espessa,adherida a l’os, inamovible.

16. El seu cor és dur com la roca,com la mola de sota en un molí.

17. Quan s’aixeca, els déus s’espanten;reculen esgarrifats.

18. Contra ell no hi valen espases,ni dards, ni fletxes, ni llances.

19. Per a ell, el ferro és palla,i el bronze, fusta podrida.

20. No el fan fugir els trets de l’arc,per a ell són com pallús les pedres de la fona.

21. La maça li sembla un brii se’n riu quan brunz la javelina.

22. Amb puntes de test al ventre,ell solca el fang com el trill.

23. Fa bullir el gorg com una olla,el mar, com un calder d’aromes.

24. Al seu darrere deixa un solc lluminós,una cabellera blanca enmig de l’oceà.

25. No té parió sobre la terra,jo l’he fet el més intrèpid.

Llegir capítol complet Job 41