1. La certesa d’atrapar-lo és il·lusòria,només de veure’l, ja et desmaies.
2. Ningú no gosaria provocar-lo.Per tant, qui s’arriscaria a fer-me front?
3. ¿Qui m’ha deixat res, que jo li ho hagi de tornar?Sota la capa del cel, tot és meu.
4. Contempla encara el cocodril,fixa’t en els seus membres,el seu vigor i la seva àgil construcció.
5. ¿Qui ha obert pel ventre el seu vestit?¿Qui penetra la seva doble cuirassa?
6. ¿Qui força els batents del seu musell,encerclats de dents terribles?
7. La seva esquena són fileres d’escuts,engalzats i segellats,
8. tan compactes l’un amb l’altreque ni l’aire no hi passaria.
9. S’ajusten tots entre ells,formen un bloc sense esquerdes.
10. Els seus esternuts són cascades lluminoses,els seus ulls, pupil·les de l’aurora;
11. del seu musell en surten flamarades,en brollen espurnes de foc.
12. Pels narius escup una fumada,com l’olla que arrenca el bull.