1. Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:
2. Potser estàs massa abatutper a intentar una conversa.Però, qui podria callar?
3. Tu has donat consells a molta gent,has envigorit mans decaigudes.
4. Les teves paraules han sostingut el qui ja queia,has dreçat genolls que es doblegaven.
5. Ara això et passa a tu, i ja t’enfonses!Cau el cop damunt teu, i has perdut l’esma!
6. ¿Ja no confies en la teva pietat?¿Ja no et dóna esperança el teu bon camí?
7. Fes memòria, si et plau.Quin innocent s’ha perdut mai?¿Has vist esfumar-se els justos?
8. Jo sempre he constatatque els qui llauren perfídia i sembren malícia,després les recullen ells mateixos.
9. Déu els desfà d’una alenada,d’una bufada desapareixen;
10. rugien tan fort com els lleons,però Déu els trenca les dents;
11. moren per falta de presai es dispersen els seus cadells.
12. Ha entrat dins meu un oracle,la meva orella n’ha copsat la remor
13. entre fantasies de visions nocturnes,quan el pes de la son cau sobre els homes.
14. M’agafa un tremolor d’espant,s’estremeixen els meus ossos.
15. Sento un aire fred que em passa a frec de galta,el meu cos s’esborrona.
16. Algú s’atura. No reconec el seu aspecte.Una figura davant els meus ulls!Es fa un gran silenci i escolto una veu: