Antic Testament

Nou Testament

Job 39:16-29 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

16. Abandona els petits com si no fossin seus,tant li fa que el seu treball resulti inútil.

17. És que jo l’he privat de saviesa,no li ha tocat gens d’enteniment.

18. Però, quan s’alça i es posa a córrer,es riu del cavall i del genet.

19. ¿Dónes tu la força al cavall,li vesteixes el coll amb la crinera,

20. el fas saltar com la llagosta?El seu renill altiu espanta,

21. piafa a la vall amb altivesai es llança impetuós a la batalla;

22. es riu de la por, no s’esvera,no retrocedeix davant l’espasa.

23. Sobre d’ell ressonen els buiracs,llambregen javelines i llances.

24. Devora l’espai amb fúria estrepitosai no es pot contenir quan toca el corn.

25. A cada toc fa un renill,des de lluny ensuma la batalla,el renou dels generals i els crits de guerra.

26. ¿Ensenyes a l’esparver a aixecar el voli a desplegar cap a migjorn les seves ales?

27. ¿Manes que l’àguila s’enlairii posi el seu niu a dalt dels cims?

28. Basteix la seva llar damunt les roques,sobre una agulla de muntanya inaccessible.

29. D’allà dalt espia la presa,els seus ulls fiten de molt lluny.

Llegir capítol complet Job 39