Antic Testament

Nou Testament

Job 39:14-25 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

14. però abandona els ous per terraperquè els escalfi la pols.

15. No pensa que els poden trepitjar,que els pot esclafar qualsevol fera.

16. Abandona els petits com si no fossin seus,tant li fa que el seu treball resulti inútil.

17. És que jo l’he privat de saviesa,no li ha tocat gens d’enteniment.

18. Però, quan s’alça i es posa a córrer,es riu del cavall i del genet.

19. ¿Dónes tu la força al cavall,li vesteixes el coll amb la crinera,

20. el fas saltar com la llagosta?El seu renill altiu espanta,

21. piafa a la vall amb altivesai es llança impetuós a la batalla;

22. es riu de la por, no s’esvera,no retrocedeix davant l’espasa.

23. Sobre d’ell ressonen els buiracs,llambregen javelines i llances.

24. Devora l’espai amb fúria estrepitosai no es pot contenir quan toca el corn.

25. A cada toc fa un renill,des de lluny ensuma la batalla,el renou dels generals i els crits de guerra.

Llegir capítol complet Job 39