1. Per tot això el meu cor bategacom si s’escapés del pit.
2. Escolteu bé l’esclat del seu tro,el retruny que surt de la seva boca;
3. el descarrega sota el celi etziba el seu llampecd’un cap a l’altre de la terra.
4. Després ve el bramul del tro,la veu de Déu majestuosa.Ningú no li pot seguir el rastrequan fa sentir el seu brogit.
5. Quan trona aquesta veu, esclaten meravelles,ell fa coses grans que no podem comprendre.
6. Diu a la neu que davalli a la terra,i al xàfec, que sigui impetuós.
7. Talla de cop l’activitat dels homesperquè tots reconeguin que això és obra d’ell.
8. L’animal entra al caui s’aclofa en el seu jaç.
9. L’huracà arriba del seu amagatalli el fred entra des del nord.
10. El buf de Déu forma el geli en tota l’amplària es glacen les aigües.
11. Déu carrega els núvols d’humitati el seu llamp els escampa.
12. Es mouen d’ací d’allà,complint les seves ordres,observant els seus decretssobre la faç de la terra.
13. Ell hi envia les plugesper beneir-la o castigar-la.
14. Presta tota l’atenció, Job,medita les meravelles de Déu.
15. ¿Saps com ell les realitza,com brilla el llamp en el núvol?
16. ¿Coneixes com planen els núvols,meravella de perfecta intel·ligència?
17. Tu, que t’acalores sota els vestitsquan el vent del sud escalfa la terra,
18. ¿has ajudat Déu a forjar el cel blau,sòlid com un mirall de bronze?
19. Ensenya’ns què li hem de dir!Però si no podem dir res de la fosca estant!
20. Quan jo parlo, ¿l’ha d’informar algú?¿Li han de fer saber que un altre parla?
21. Tot d’una no es veu el solque s’amaga entre els núvols,però arriba el vent i els escombra.
22. Del nord ve la llum dauradai envolta Déu de terrible majestat.
23. No podem abastar el Totpoderós,immens en força i justícia;ell, ric en bondat,no viola mai el dret.
24. Per això els homes l’han de respectar:Déu no fa cas dels aprenents de savi!