7. No es desentén dels justos;els posa amb els reis dalt el tron,els hi fa seure per sempre.Però ells s’enorgulleixen
8. i, llavors, queden presos en cadenes,capturats pels lligams de l’aflicció.
9. Déu els mostra el mal que han fet,la seva culpable prepotència;
10. els fa parar l’orella a la correcció,els diu que es converteixin de la maldat.
11. Si escolten i obeeixen,passen els seus dies en el goig,acaben en pau la seva vida.
12. Però si no escolten, moren amb violència,expiren sense haver entès res.
13. Aquesta gent de mala fe s’encenen,no supliquen quan Déu els afligeix.
14. Moren en plena joventut,acaben la vida en el deshonor.
15. Però Déu salva el pobre amb la pobresa,li fa parar l’orella amb l’aflicció.
16. També a tu, Déu et sostreiade l’estretor de l’angoixai et portava a un espai de llibertat:la teva taula era plena de menjar.
17. Ara el mal que has fet t’omple de càstigs,el judici i la sentència t’aclaparen.
18. No et deixis vèncer per la ràbia,ni vagis darrere un fort suborn:
19. no te’n sortiràs ni amb or ni amb els teus bénsni amb tots els recursos de la força.
20. No confiïs en la nit,perquè els pobles s’hi esfumen.
21. No et decantis cap al malpreferint-lo a l’aflicció.
22. Déu té força i majestat.¿Qui pot ser mestre com ell?
23. ¿Qui pot dir-li com ha d’obrar?¿Qui li retraurà un mal fet?
24. Recorda’t de lloar les seves obres,que tots els homes proclamen.
25. Tothom les pot contemplarni que les miri de lluny.