15. Però Déu salva el pobre amb la pobresa,li fa parar l’orella amb l’aflicció.
16. També a tu, Déu et sostreiade l’estretor de l’angoixai et portava a un espai de llibertat:la teva taula era plena de menjar.
17. Ara el mal que has fet t’omple de càstigs,el judici i la sentència t’aclaparen.
18. No et deixis vèncer per la ràbia,ni vagis darrere un fort suborn:
19. no te’n sortiràs ni amb or ni amb els teus bénsni amb tots els recursos de la força.
20. No confiïs en la nit,perquè els pobles s’hi esfumen.
21. No et decantis cap al malpreferint-lo a l’aflicció.
22. Déu té força i majestat.¿Qui pot ser mestre com ell?
23. ¿Qui pot dir-li com ha d’obrar?¿Qui li retraurà un mal fet?
24. Recorda’t de lloar les seves obres,que tots els homes proclamen.
25. Tothom les pot contemplarni que les miri de lluny.
26. Déu és gran, inabastable,no es poden comptar els seus anys.
27. Ell atrau les gotes d’aiguai, llavors, d’aquesta boira en fa pluja,