14. Moren en plena joventut,acaben la vida en el deshonor.
15. Però Déu salva el pobre amb la pobresa,li fa parar l’orella amb l’aflicció.
16. També a tu, Déu et sostreiade l’estretor de l’angoixai et portava a un espai de llibertat:la teva taula era plena de menjar.
17. Ara el mal que has fet t’omple de càstigs,el judici i la sentència t’aclaparen.
18. No et deixis vèncer per la ràbia,ni vagis darrere un fort suborn:
19. no te’n sortiràs ni amb or ni amb els teus bénsni amb tots els recursos de la força.
20. No confiïs en la nit,perquè els pobles s’hi esfumen.
21. No et decantis cap al malpreferint-lo a l’aflicció.
22. Déu té força i majestat.¿Qui pot ser mestre com ell?
23. ¿Qui pot dir-li com ha d’obrar?¿Qui li retraurà un mal fet?
24. Recorda’t de lloar les seves obres,que tots els homes proclamen.
25. Tothom les pot contemplarni que les miri de lluny.
26. Déu és gran, inabastable,no es poden comptar els seus anys.
27. Ell atrau les gotes d’aiguai, llavors, d’aquesta boira en fa pluja,
28. que els núvols del cel aboqueni escampen sobre els humans.
29. ¿Qui comprèn que els núvols planini que el tro retrunyi a la volta del cel?
30. Ell desplega el seu llampec sobre la mar,la vesteix de llum fins als peus.
31. Així vetlla sobre els pobles,dóna menjar en abundància.
32. Amb les mans branda el llampeci l’envia contra el blanc.
33. El so del tro l’anuncia,fins i tot els ramats el pressenten.