1. Elihú va continuar parlant i digué:
2. Escolteu, savis, les meves paraules,pareu l’orella, homes doctes!
3. L’oïda distingeix les paraules,com el paladar assaboreix el menjar.
4. Escollim, doncs, el que és just per a nosaltres,reconeguem entre nosaltres el que està bé.
5. Job ha dit: «Jo sóc just,però Déu em nega la justícia,
6. i si la hi reclamo, passo per mentider.Estic ferit de mort sense haver pecat.»
7. I vosaltres dieu:«Quina mena d’home és Job?Es beu la burla com l’aigua.
8. S’ajunta amb els malfactorsi camina amb els impius,
9. perquè diu: No hi guanya res un homede cercar el seu goig en Déu.»
10. Escolteu-me, doncs, homes de seny:Lluny de Déu obrar amb maldat!Lluny del Totpoderós la injustícia!
11. Déu paga a cadascú segons les seves obres,el fa anar pel camí que s’ha triat.
12. Certament, Déu no fa el mal,el Totpoderós no viola mai el dret.
13. ¿És que algú li ha confiat la terra?Qui, sinó ell, ha establert el món sencer?
14. Si Déu només pensés en ell mateixi es reservés el seu buf i el seu alè,
15. tots els vivents expirarien alhora,els humans tornarien a la pols.
16. Si tens coneixement, escolta això,para l’orella a les meves paraules:
17. ¿Podria governar un enemic del dret?¿Goses, doncs, condemnar el Just, el Poderós?
18. Ell que diu a un rei: «Malvat!»,i als grans senyors: «Criminals!»,
19. no té preferències pels nobles,ni fa passar el ric davant el pobre;perquè tots són obra de les seves mans.
20. Aquells moren de sobte, a mitjanit.El poble es revolta i ells desapareixen:un tirà s’elimina sense gaire esforç.
21. Déu escruta el camí de l’home,observa tots els seus passos.
22. No hi ha fosca ni tenebraon pugui amagar-se el malfactor.
23. Déu no necessita gaire tempsperquè l’home comparegui al seu judici.
24. Sense indagar, esmicola els poderososi en posa d’altres al seu lloc.
25. Com que coneix les seves obres,els capgira i els esclafa en una nit.
26. Els castiga a cops de verga,com malfactors, a la vista de tothom,
27. perquè van deixar la seva companyia,van ignorar els seus camins
28. i han fet que arribi a ell el clam dels pobres.I ell escolta el clam dels oprimits!
29. ¿Qui pot blasmar el silenci de Déu?¿Qui pot adonar-se si s’amaga?Què poden fer homes i pobles
30. si els posa al tron un impiudels qui entabanen la gent?
31. Però si algú diu a Déu:«Sofreixo el meu càstig, no pecaré més;
32. ensenya’m tot allò que no puc veure;si he comès el mal, no hi tornaré»,
33. ¿a tu et sembla que Déu l’ha de castigar?Ja ho sé, que n’estàs tip!Però ets tu qui decideixes, i no jo!Digues, almenys, què en penses!
34. Els savis que m’escoltini la gent de seny em diran:
35. «Job no sap el que es diu,parla sense solta ni volta.
36. L’hem d’examinar a fons,perquè replica com un descregut.
37. S’entesta en el seu pecati l’escampa entre nosaltres:no para de girar-se contra Déu.»