Antic Testament

Nou Testament

Job 31:24-40 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

24. ¿He posat en l’or la meva confiança,com si fos allò que em donava seguretat?

25. ¿M’he alegrat per la meva gran fortuna,pel munt de béns que he pogut guanyar?

26. Si, quan he vist el sol que resplendiai la lluna que avançava radiant,

27. el meu cor els ha adorat en secreti la meva mà els ha enviat un petó,

28. també això ho castigaria el meu jutge,perquè hauria renegat del Déu del cel.

29. ¿M’he alegrat quan el meu enemic queia,m’he congratulat quan l’ha ferit el mal?

30. La meva boca ni tan sols ha pecatdesitjant-li la mort amb una maledicció.

31. Tots els meus hostes donen testimonique s’han atipat de la carn que els repartia.

32. L’estranger no ha fet mai nit a la plaça,la meva porta ha estat oberta al qui passava.

33. ¿He encobert, com Adam, el meu pecat,he amagat dins el pit la meva culpa?

34. No em fa cap por l’opinió de la gent,ni m’espanta el rebuig dels familiars,ni estic callat sense gosar sortir a la porta.

35. Tant de bo que algú m’escoltés!Jo signo tot el que he dit!Que el Totpoderós respongui!On és l’acta del meu acusador?

36. L’alçaré damunt la meva espatlla,me la posaré per corona.

37. Li donaré comptes dels meus passos,m’hi presentaré com un príncep.

38. Si els meus camps m’acusen,si ploren els seus solcs

39. perquè he menjat de franc els fruitsamb la suor dels qui els conreen,

40. que hi creixin cards en lloc de blat,i l’herbassar en comptes d’ordi!Aquí s’acaben les paraules de Job.

Llegir capítol complet Job 31