9. Que, a trenc d’alba,els seus estels es tornin foscos,que esperi la llum en vai no torni mai a veure les parpelles de l’aurora!
10. Nit que no em tancà les portes a la vida,nit que no em privà de veure el sofriment!
11. Per què no vaig morir en el si materno no vaig expirar acabat de néixer?
12. Per què una falda m’acollíi uns pits em van alletar?
13. Ara jauria tranquil,dormint el son de la mort,
14. igual que els monarques i antics consellersque alçaren tombes en llocs solitaris;
15. igual que els prínceps, carregats d’or,que omplien de plata els seus mausoleus.
16. Seria com l’avortó colgat a terra,com l’infant que mor sense veure la llum.
17. En el país dels morts, els malvats no mouen brega,els extenuats hi troben repòs.
18. També hi descansen, segurs, els captius,sense sentir els crits dels capatassos.
19. Grans i petits, allà tots són iguals,allí l’esclau queda lliure del seu amo.
20. Per què donar la llum al qui sofreix,i la vida a l’amargat?
21. Esperen en va que la mort arribi,la busquen amb ànsia més que un tresor.
22. Quan troben la seva tombaho celebren plens de goig.
23. Sóc un home que no sap on anar:Déu m’ha acorralat per totes bandes.