9. Els prohoms paraven d’enraonar,tenien la boca closa.
10. Els governants abaixaven la veu,la llengua se’ls encastava al paladar.
11. La gent que em sentia em felicitava,tothom qui ho veia en donava testimoni:
12. jo salvava el pobre suplicanti l’orfe sense empara.
13. Els agonitzants em beneïen.Jo tornava el goig al cor de la viuda.
14. Per vestit em posava la justícia,el dret em feia de mantell i diadema.
15. Jo era els ulls del ceci els peus del coix,
16. era el pare dels pobresi l’advocat dels estrangers.