16. era el pare dels pobresi l’advocat dels estrangers.
17. Jo trencava les barres del malvati li treia la presa de les dents.
18. Pensava: «Moriré dintre el meu niu,amb tants dies com grans de sorra.
19. Tinc les arrels plantades vora l’aigua,la rosada fa nit a les meves branques.
20. El meu prestigi augmenta i es renova,em rejoveneixo com un arc tensat.»
21. Tothom m’escoltava amb atenció,acollien en silenci el meu consell.
22. Ningú no objectava res al que jo deia,el meu discurs els amarava gota a gota.
23. M’esperaven com s’espera la pluja,com qui es deleix pels ruixats de primavera.