1. Job continuà així el seu discurs:
2. Pel Déu vivent, que em nega la justícia,pel Totpoderós, que m’omple d’amargor,
3. juro que, mentre em quedi un glop de vidai conservi als meus narius l’alè de Déu,
4. els meus llavis no diran res d’injustni amb la llengua trairé la veritat!
5. Lluny de mi donar-vos la raó!Defensaré la meva innocència mentre visqui.
6. M’aferro fermament a la meva justícia,cap dels meus dies no increpa el meu cor.
7. Que el meu enemic acabi com l’impiu,i el qui s’alça contra mi, com el malvat!
8. Quina esperança té l’impiuquan Déu li talla el fil de la vida?
9. ¿Escolta Déu el seu clamquan l’angoixa li cau al damunt?