1. Job continuà així el seu discurs:
2. Pel Déu vivent, que em nega la justícia,pel Totpoderós, que m’omple d’amargor,
3. juro que, mentre em quedi un glop de vidai conservi als meus narius l’alè de Déu,
4. els meus llavis no diran res d’injustni amb la llengua trairé la veritat!
5. Lluny de mi donar-vos la raó!Defensaré la meva innocència mentre visqui.
6. M’aferro fermament a la meva justícia,cap dels meus dies no increpa el meu cor.
7. Que el meu enemic acabi com l’impiu,i el qui s’alça contra mi, com el malvat!
8. Quina esperança té l’impiuquan Déu li talla el fil de la vida?
9. ¿Escolta Déu el seu clamquan l’angoixa li cau al damunt?
10. Si hagués fruït del Totpoderós,hauria invocat Déu en tot moment.
11. Jo us mostraré el poder de Déu,no vull amagar els designis del Totpoderós.
12. I si tots vosaltres ja els heu comprovat,per què feu sermons sense sentit?
13. Aquesta és la sort que Déu reserva al malvat,l’herència que el tirà rep del Totpoderós:
14. si té molts fills, l’espasa els matarà;no tastarà el pa la seva descendència.
15. La pesta enterrarà els supervivents,i les viudes no els podran ni plorar.
16. Encara que acumuli plata com la polsi amuntegui vestits com qui apilona argila,
17. serà el just qui es posarà aquesta roba,el fidel, qui fruirà d’aquella plata.