3. S’emporten l’ase dels orfesi fan empenyorar el bou de la viuda.
4. Bandegen els pobres fora del camí,els indigents no saben on refugiar-se.
5. Com els ases salvatges al desert,els pobres surten de bon matí a la seva feina,a buscar el seu aliment.L’estepa és el rebost dels seus petits.
6. Espigolen el farratge del camp,esgotimen la vinya dels impius.
7. Passen la nit despullats, sense cap cobertor,sense cap abrigall que els resguardi del fred.
8. Queden xops dels ruixats de les muntanyesi per falta d’aixopluc s’arrapen a la roca.
9. L’orfe és arrencat del pit de la viuda;als pobres, tothom els exigeix penyores.
10. Privats de roba, han d’anar nus;estan afamats i han de carregar garbes.
11. Tresquen a ple sol enmig dels olivers,tenen set i han de trepitjar raïms.
12. Dins la ciutat, la gent gemega,els oprimits alcen els seus clams.Però Déu fa el sord a tanta crueltat!
13. Els qui odien la llumdesconeixen els camins de Déu,no freqüenten les seves rutes.
14. L’assassí s’alça a trenc d’alba,mata el pobre i l’indefens,i a la nit es torna lladre.
15. L’ull de l’adúlter espia el crepusclei, pensant que així no el veurà ningú,es posa un vel a la cara.