17. El matí és per a ells densa tenebra,estan avesats al terror de la nit.
18. Viuen com un suro damunt l’aigua,la seva heretat és maleïda per la gent:ja no podran anar-hi tranquils pel camí de les vinyes.
19. Com la secada i la calor eixuguen l’aigua de neu,així el país dels morts engoleix el pecador.
20. S’oblida d’ell la pròpia mare,els cucs en fan un banquet,ningú no el recorda mai més.Els impius queden estellats com un arbre.
21. Freqüenten l’estèril que no pot infantar,però no donen descendència a la viuda.
22. Déu té força per a expulsar els tirans:quan ell s’alça, ningú no té la vida segura.
23. Encara que els deixi tranquils,vigila tots els seus passos.
24. Es redrecen un moment però aviat no hi són:es dobleguen com la flor que es marceix,quedaran segats com una espiga.
25. Sapigueu que això és així! Qui em contradirà?Qui podrà anul·lar els meus arguments?