1. Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:
2. ¿Pot un home ser útil a Déu?Qui té seny és útil a si mateix!
3. El Totpoderós, ¿treu profit de la teva justícia?Què hi guanya si et comportes rectament?
4. ¿És per la teva pietat que et corregeixi et crida al seu judici?
5. ¿No deu ser pel teu grapat de maldats,pels teus delictes sense fi?
6. Has fet empenyorar il·legalment el teu germà,li has pres els vestits, l’has deixat nu;
7. no donaves aigua al qui tenia set,has negat el pa al qui tenia fam.
8. Tu, home fort, posseïes la terra;t’hi vas instal·lar de manera arrogant.
9. Despatxaves les viudes amb les mans buidesi deixaves els orfes sense ajuda.
10. Per això t’encerclen per totes bandes,t’esvera un pànic improvís.
11. Tot és tenebra, no pots veure res,t’inunda un aiguat terrible.
12. Déu és al capdamunt del celi veu sota d’ell les estrelles més altes.
13. I tu goses dir: «Què coneix Déu?Com pot jutjar a través de la tempesta?
14. El vel dels núvols no li deixa veure resquan, caminant, fa el tomb del cel.»