8. Veuen créixer segurs els seus fillsi contemplen els seus néts.
9. Cap temença no desfà la pau de casa seva,la vara de Déu no els toca mai.
10. Els seus toros són sempre fecunds,les seves vaques no perden mai les cries.
11. Els seus fills corren com anyells,els seus infants juguen satisfets.
12. Toquen la lira i el tamborí,s’alegren al so de la flauta,
13. frueixen alegrement dels seus diesi davallen en pau al país dels morts.
14. Han dit a Déu: «Deixa’ns en pau!No ens interessa conèixer els teus camins!
15. Per què hem de servir el Totpoderós?Què en traurem d’invocar-lo?»
16. Però els impius no són pas amos de la seva felicitat,i jo no puc acceptar les seves raons.
17. Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiui li cau al damunt la desgràcia?¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
18. ¿És potser com la palla davant el vento com el boll a cavall de l’huracà?
19. ¿O és que Déu castigarà els fills de l’impiu?És ell, el culpable, qui mereix l’escarment!
20. Que vegi ell mateix el seu fracàsi tasti la indignació del Totpoderós!
21. Què li importa el que passi després d’ellquan s’hagin acabat els seus dies?