2. Si em volguéssiu escoltar d’una vegada,rebria de part vostra el millor consol!
3. Tingueu paciència mentre parlo,i després ja us en podreu riure.
4. ¿És que em queixo d’algun home?Per què, doncs, no hauria de perdre la paciència?
5. Presteu-me atenció i us esgarrifareu;quedareu muts, amb la boca tancada.
6. Quan hi penso, m’esborrono,m’agafen tremolins per tot el cos.
7. Per què els impius continuen vivinti envelleixen augmentant la força i el poder?
8. Veuen créixer segurs els seus fillsi contemplen els seus néts.
9. Cap temença no desfà la pau de casa seva,la vara de Déu no els toca mai.
10. Els seus toros són sempre fecunds,les seves vaques no perden mai les cries.
11. Els seus fills corren com anyells,els seus infants juguen satisfets.
12. Toquen la lira i el tamborí,s’alegren al so de la flauta,
13. frueixen alegrement dels seus diesi davallen en pau al país dels morts.
14. Han dit a Déu: «Deixa’ns en pau!No ens interessa conèixer els teus camins!
15. Per què hem de servir el Totpoderós?Què en traurem d’invocar-lo?»
16. Però els impius no són pas amos de la seva felicitat,i jo no puc acceptar les seves raons.
17. Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiui li cau al damunt la desgràcia?¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
18. ¿És potser com la palla davant el vento com el boll a cavall de l’huracà?