17. Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiui li cau al damunt la desgràcia?¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
18. ¿És potser com la palla davant el vento com el boll a cavall de l’huracà?
19. ¿O és que Déu castigarà els fills de l’impiu?És ell, el culpable, qui mereix l’escarment!
20. Que vegi ell mateix el seu fracàsi tasti la indignació del Totpoderós!
21. Què li importa el que passi després d’ellquan s’hagin acabat els seus dies?
22. ¿Qui pot donar lliçons a Déu,a aquell qui judica en les altures?
23. L’un mor en plena salut,ben tranquil, sense neguits,
24. amb el ventre tot llustrósi amb el moll dels ossos tendre.
25. I l’altre mor amargat,sense tastar mai el goig.
26. Ara jeuen plegats a la pols,tots dos revestits de cucs.
27. Conec les vostres opinions,els parers que manteniu sobre el meu cas.
28. Dieu: «On és la casa del tirà?On és l’habitatge dels impius?»
29. Per què no ho pregunteu als vianants?Estaríeu al corrent del que conten: