11. Els seus fills corren com anyells,els seus infants juguen satisfets.
12. Toquen la lira i el tamborí,s’alegren al so de la flauta,
13. frueixen alegrement dels seus diesi davallen en pau al país dels morts.
14. Han dit a Déu: «Deixa’ns en pau!No ens interessa conèixer els teus camins!
15. Per què hem de servir el Totpoderós?Què en traurem d’invocar-lo?»
16. Però els impius no són pas amos de la seva felicitat,i jo no puc acceptar les seves raons.
17. Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiui li cau al damunt la desgràcia?¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
18. ¿És potser com la palla davant el vento com el boll a cavall de l’huracà?
19. ¿O és que Déu castigarà els fills de l’impiu?És ell, el culpable, qui mereix l’escarment!
20. Que vegi ell mateix el seu fracàsi tasti la indignació del Totpoderós!
21. Què li importa el que passi després d’ellquan s’hagin acabat els seus dies?
22. ¿Qui pot donar lliçons a Déu,a aquell qui judica en les altures?
23. L’un mor en plena salut,ben tranquil, sense neguits,
24. amb el ventre tot llustrósi amb el moll dels ossos tendre.
25. I l’altre mor amargat,sense tastar mai el goig.
26. Ara jeuen plegats a la pols,tots dos revestits de cucs.