23. Tant de bo que les meves paraules quedessin escrites,gravades en una inscripció,
24. fixades amb cisell d’aceri resseguides amb plom,entallades per sempre a la roca!
25. Però jo sé que el meu defensor viui que a la fi s’alçarà de la pols.
26. I, després que m’arrenquin la pelli em quedi sense carn, jo contemplaré Déu.
27. Jo mateix el contemplaré,el veuran els meus ulls, no els d’un altre:el meu cor se’n deleix dintre meu.
28. Vosaltres dieu: «Com el perseguirem?»Però quina raó trobeu en mi per a acusar-me?
29. Compte, que l’espasa no us atrapi,perquè seria la pena que mereixeu.Sapigueu que hi ha algú que jutja!